Els continguts curriculars de batxillerat en l’àrea de filosofia
comprenen bàsicament matèries de:
- ciències formals (lògica);
- ciències socials (sociologia, psicologia, política);
- i filosofia (filosofia, ètica, filosofia de la ciència, estètica,
filosofia de la cultura, història del pensament, etc).
Per tant podem plantejar-nos fer tres tipus de treball:
- Treball lògico-matemàtic.
No és habitual fer un treball de recerca que tinguin relació
amb la lògica, per la qual cosa no ho tracto.
- Treball experimental.
En matèries que formen part de les ciències socials, sobre
tot sociologia i psicologia, podem plantejar-nos fer un treball
experimental. Això ens obligarà a conèixer i aplicar el
mètode empiricoanalític: enquestes, mostratge, estadística, entrevistes.
És freqüent voler fer un treball experimental de sociologia o
psicologia sense dominar la metodologia a utilitzar per fer
un estudi de camp, o sense saber fer una mostra de població per
a passar un qüestionari, o sense saber com es tracten estadísticament les
dades obtingudes, etc. Un desconeixement de la metodologia de les
ciències socials ha de suposar, o be,
una dificultat que ens impossibilita per fer aquest treball; o be, la
inversió de molt temps de preparació sense tenir garanties de
fer una bona aplicació del mètode en la investigació.
Conclusió: si es té un bon coneixement de la metodologia de les
ciències socials i del seu ús, o pot adquirir-se, s’està en disposició de
plantejar-se fer un treball experimental. Si no es té aquest coneixement i
es vol treballar al camp de la sociologia o la psicologia, el treball
s’ha d’orientar cap a una dimensió bibliogràfica del tema.
- Treball sobre base documental.
Generalment les investigacions filosòfiques solen ser investigacions sobre base
documental. En filosofia, estètica, filosofia de la ciència, etc, es fan
investigacions a partir de documents (textos) que són analitzats i serveixen de
base per a noves idees i relacions.
Igual passa si la investigació té un caràcter històric, en aquest cas és sobre
la base de documents històrics que es fa el treball. Aquesta investigació és típica
de la història del pensament però no exclusiva d’aquesta matèria: poden fer-se
treballs
històrics de qualsevol matèria (lògica, psicologia, sociologia, política, ètica,
etc).
No tothom considera que el mètode adequat per a les ciències socials hagi de ser el
mètode empíricoanalític. Ja hem dit que també es proposen com a mètodes d'aquestes
ciències l’hermenèutica (comprensió de les accions) i el mètode críticoracional
(anàlisi crític i racional del fenòmens socials). Tots dos treballen a partir de
l'anàlisi i comprensió de documents.
Dintre d’aquest tipus de investigació Umberto Eco diferencia entre
treball d’investigació i treball de compilació. David Romano ho fa
entre treball d’anàlisi i treball de síntesi. Aquestes distincions, gairebé,
són equivalents, és per això que es pot parlar de dos tipus bàsics de
treball sobre base documental:
|
